Molt s’ha comentat últimament sobre feixisme i razisme, trista notícia pels temps que corren, on aquestes dues paraules s’empren sovint a la babalà de manera que fàcilment podem còrrer amb una sobreexplotació d’aquests dos termes que estan malharaudament a tot arreu. Jo mateix n’he estat cal·lificat, el que em provoca una certa angústia, i tot per tenir uns ideals no compartits per molts, el que hauria de ser l’habitual o normal. Ara bé, cal arribar a l’extrem de titllar a una persona d’aquesta manera pel simple fet de no mantenir uns ideals comuns?
On són les llibertats de cada individu per tenir les seves pròpies conviccions? Molts pensen que un boig és aquell que no comparteix els ideals de la resta. Podria ser, però també podria ser aquell raig de l’alba que comença a il·luminar aquest dia que tot just comença malgrat la gran magnitut de núvols que l’envolten. Ignorància? Tota! Sabiesa? Incalculable. Per altra banda, cal recordar que el feixisme i el nazisme han estat moviments del segle XX basats en l’extremisme nacional socialista i amb fortes tendències marxistes. No obstant, tot i ser evident, crec necessari recordar que ni comparteixo el feixisme (o nazisme) així com tampoc comparteixo el marxisme.
Però dic jo, cal que ara ens questionem l’aparició de partits polítics amb una determinada tendència xenòfoba, és a dir, Plataforma per Catalunya? El seu discurs és senzill: Primer els de casa. I tant de casa que són que aquí a Vilanova ni als ‘autòctons’ han respectat. No obstant, a la meva opinió, aquests ideals sempre han existit. Recordar, per exemple, edats antigues on societats eren masacrades únicament pel simple fet d’haver nascut a un determinat territori. I no hem evolucionat? Sí, ara almenys, sembla que ser que podem viure a una societat multicultural on es respecten les llibertats individuals.
Sí, he dit llibertats individuals. Aquelles que molts veiem com dia rere dia resten més limitades. Llibertat d’educació, de llengua, de religió, d’ideologia política… No parlaré de cadascuna d’elles per no endinsar-me a un discurs castrista, no per la temàtica, sinó per la durada. Ara bé, sí voldria recalcar aquella llibertat que permet a una dona entrar o no al món del treball, aquell dret que tenim a ser tractats en igualtat de condicions sense que hi pugui haver cap tipus de discriminació per raó de sexe, raça, nacionalitat, condició sexual, ideologia política, religió i tot això que queda amparat dins de la nostra ‘maltractada’ Constitució.
Però compte, no estic parlant d’un liberalisme pur i tancat, on tothom és lliure i pot fer el que li dóna la gana. Cal respectar unes determinades normes, un Estat de Dret, una societat on es pugui viure amb harmonia i que els ciutadans puguin descansar sabent que no irrompiran als seus dominis, els seus somnis. I per tal cosa, és necessària l’existència d’un conjunt de normes que hem de respectar en el marc global de la societat del territori on vivim amb independència de la nacionalitat de l’individu i això sols vol dir una cosa: integració.
Sorprenent és aquesta falta d’ideologia i demagògia impregnada per algun sector respecte al renaixement del sector extremista. Casos com el que va patir F.G. al 2010 on l’alcaldessa de Cunit (PSC) li va recriminar que era ‘un problema per l’ajuntament’, quan el veritable problema no era ella, sinó la situació que es va provocar. Per a qui li falli la memòria, faré quatre resenyes respecte a aquest cas. La Sra. G., dona, de religió musulmana, treballava, conduïa i no portava vel, és a dir, aquí tenim el perfecte exemple d’una inmigrant integrada. Ara bé, l’imam d’aquesta localitat li va recriminar que treballés, que fos ella i no el seu marit qui conduís el cotxe i que els seus fills es relacionaran amb altres nens espanyols i es van arribar a agafar signatures per a que l’acomiadessin de la seva feina. Aquestes agresions van arribar a tal punt que la Sra. G es va veure forçada a presentar una denúncia per amenaces, coaccions i calumnies. La situació va arribar a ser tan crispada que va ser la pròpia alcaldessa que va sol·licitar a la Sra. G. que retirés la denúncia.
I jo pregunto, on està aquesta igualtat tan promoguda pels ideals socialistes, que fins i tot va arribar un Ministeri d’Igualtat? S’està enfonsant aquell igualitarisme propi del sector d’esquerres cap a una ansietat de fer tot el que sigui necessari per tal de mantenir el seu seient ignorant el braç que fa que hi pugui seure? Com pretenen evitar aquest victimisme del seu món injust i cruel que tenien si quan arriben a un país de llibertats es troben a la mateixa situació d’on provenien? És el cas que critiquem el que tenen aquests inmigrants al seu país d’origen i quan els tenim aquí posem un vel de manera que no veiem el que passa dins? No parlo d’endinsar-nos a la vida íntima de cada individu, sino a potenciar una inmigració reglada que tingui com a condició la plena integració en el nostre marc societari. I amb això no vull dir l’expansió de redades contra els il·legals, ja que per mi, la persona no és il·legal, ans al contrari, la persona és legal, però no per això pot tenir l’autorització per ser-hi a aquest país i crec que des de les Administracións Públiques i, sobretot, els ajuntaments, dins de la seva competència, en poden fer més, cosa que no ho estan fent. Per tant, no es tracta de vetar la inmigració, d’agredir-la, de restringir la seva entrada, de crear un ideal de persona i qui no hi entri no existeix, malhauradament això és propi de polítiques extremistes que no mereixen la meva més mínima consideració. Llavors, de què es tracta? Ja ho he dit anteriorment: integració.
Integració a la societat, a la cultura, a la llengua, a les relacions humanes, a les lleis, a tot allò que els han fet fugir del seu país. Ara bé, això no implica que aquest país sigui ‘can pahissa‘, sinó tot el contrari, establir un sistema de normes i polítiques d’inmigració que amparin aquella inmigració reglada, tot establint un sistema sanitari d’urgència a favor de tots (documentats i indocumentants) ja que tots som humans, però els accesos a serveis públics restringits de manera que aquesta inmigració pugui accedir en condicions d’igualtat amb els ‘autòctons’, no donar preferència a uns per sobre els altres, sinó després passa el que passa, és a dir, que els ‘autòctons’ fan un intent de rebel·lar-se. Tant als uns com als altres us dic el mateix: No em representeu.
Article publicat al DIARI DE VILANOVA el dia 15 de Juliol
Nuevas Generaciones de Garraf
Xavi Pineda Buendia
